L’ús del passat a la societat actual

Avui dia tenim una gran eina de treball que es diu Internet. Gràcies a ella i gràcies a l’auge dels blocs, pàgines “personals” que pot tafanejar qualsevol, podem llegir les vivències d’altres persones i fins i tot tenen un apartat per a que les puguem comentar. Increïble, on s’han quedat els diaris personals tancats “a cal i canto”?.
Us preguntareu que té a veure tot això amb el passat i la societat actual, i la veritat és que té molt a veure.
Un tema interessant són les fires medievals i, una pregunta referent a aquestes és: “són les fires medievals una manera de commemorar el passat o només un pretext per fer calers?”.
Per respondre aquesta pregunta és on torno als blocs. Si volem saber realment que pensa la societat actual de les fires medievals, només tenim que buscar blocs de gent que explica la seva visita a una fira medieval. Si tinguéssim uns percentatges, després d’haver llegit diversos blocs, us diria que un 100% de la gent només va a les fires a menjar, xerrar, i buidar els seus moneders en xoriços, formatges, o objectes artesanals que poc o res tenen a veure amb el context històric que commemora la pròpia fira. Per tant, a la gent de la societat actual no els interessa anar a una fira per aprendre sobre el passat, o perquè els interessi tot allò medieval. Si aquests fossin els seus objectius segurament no anirien a una fira, sinó a un museu o a una biblioteca, a llegir i documentar-se.
Llavors podem traure la conclusió de que una fira medieval per a la gent, és sinònim d’acte popular que es fa amb motiu d’una festa major, del barri, del poble,etc. I no pas un acte lúdic. I això és aprofitat pels ajuntaments, que aposten sobre segur, en allò que saben que la gent no es perdrà pas, i que produirà uns guanys.
Les fires comporten per tant, un important impacte econòmic per a les ciutat o pobles on es celebren. Pot ser aquí trobem la resposta a la pregunta de per què es fan tantes fires.
Però aquest no és l’únic ús del passat per fer calers, el cinema n’és un altre, i amb un impacte econòmic sense límits.
Quan surt una pel•lícula situada en un context històric, i amb un fet pot ser, proper al fet real, les crítiques apareixen imminentment, crítiques com: aquest director no s’ha ajustat a la realitat, hi han parts inventades, diu masses mentides o fins i tot que la pel•lícula no està ben ambientada a l’època de la que tracta. Però, realment aquests crítics es pensen que les pel•lícules es fan amb un objectiu didàctic? O que realment es volen ajustar al 100% a la realitat? Jo personalment, crec que no, que es fan per fer calers i quan la pel•lícula hagi desaparegut dels cinemes, el recompte de guanys sigui positiu vers les despeses en produir-la, i això no s’aconsegueix basant-se en allò merament històric, sinó la gent les qualificaria de documentals, i per aquest motiu calen invencions i manipulacions dels fets per atraure clientela.
En definitiva, la meva conclusió de tot això és que la societat actual utilitza el passat, com a eina per aconseguir beneficis econòmics. I no és cap novetat, vivim en una societat on els calers ho mouen tot, fins i tot la pròpia història per tal de que surti més rentable. Encara que no sempre l’ús del passat és i ha sigut amb motiu de lucre, sempre hi ha excepcions.